Els tres resolen el mateix problema per camins diferents. Triar bé és, sobretot, saber quin dels tres camins és el teu.
Polylang: duplicar contingut
Polylang no tradueix: organitza. Cada entrada té la seva bessona en un altre idioma i tu les enllaces. És sòlid, la seva versió base és gratuïta i per a qui escriu cada idioma per separat —perquè el missatge canvia segons el mercat— és exactament el que necessita.
El límit: algú ha d'escriure aquest contingut. Si tens tres-cents articles i esperes que apareguin en anglès, Polylang sol no ho fa; necessites complements de tercers per a la traducció automàtica.
WPML: el vestit a mida
WPML és el veterà i cobreix gairebé qualsevol escenari: multisite, traducció encarregada a agències professionals, fluxos d'aprovació, compatibilitat amb pràcticament tot l'ecosistema.
El preu d'això és una configuració inicial densa i una corba d'aprenentatge real. És l'elecció correcta per a projectes grans amb algú dedicat a mantenir-los, i probablement massa eina per a una web de vint pàgines.
WP-Translate: traduir i revisar
El plantejament és el contrari al de WPML: que el lloc estigui traduït avui i es poli després. Llances la traducció automàtica de tot, el connector marca el que s'ha traduït com a pendent de revisar i tu corregeixes sobre la pròpia web el que es veu i el que ven.
El límit: si necessites que cada idioma tingui contingut diferent —no traduït, sinó escrit a part—, el plantejament de Polylang encaixa millor.
Taula de decisió ràpida
- Cada idioma amb el seu propi contingut, escrit a mà → Polylang.
- Projecte gran, equip dedicat, traducció professional externa → WPML.
- Mateix contingut en diversos idiomes, com més aviat millor i sense corba d'aprenentatge → WP-Translate.
Sobre el cost
Polylang té versió gratuïta; la seva versió Pro i WPML van per subscripció anual. WP-Translate és pagament únic amb llicència de per vida. Si el projecte durarà anys, aquesta diferència s'acumula; si és una web puntual, pesa menys que la comoditat de cada eina.
Cap dels tres és una mala elecció. El que sí que surt car és triar per preu i descobrir als dos mesos que el flux de treball no era el teu.